rabent [1] adj

Definició

Animat d’un moviment molt ràpid.

L’aigua davallava atorrentada, rabent.

Va passar rabent i quasi ni el vam veure.

Etimologia

D’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’ i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.

Usos

  • he sortit a l’hort, he agafat un ocell,
    te l’he dut i t’he dit:
    pren-lo i que sigues ben feliç amb ell.
    te n’has anat rabent, sense acomiadar-te.

    Vicent Andrés Estellés, Horacianes XXII, 1963-1970

Tema de la setmana

Vicent Andrés Estellés (1924-1993). La setmana que ve farà deu anys que es va morir.