brunzir v

Definició

Produir un soroll un cos que es mou ràpidament dins l’aire.

Etimologia

D’una arrel onomatopeica brunz-, expressadora de la remor confusa i seguida que fa un cos en moviment vertiginós.

Usos

  • La blancor de la caseta
    vibra tota, fent-se ardent.
    ¿No brunzeix, al vol, l’insecte?
    ¿O és la casa qui brunzeix?

    Josep Carner, «Cançonetes del ‘Déu-nos-do’», dins Poesia (1957)
  • O ja ha arribat desembre amb el brunzir de les abelles, el brunzir dels insectes vora el safareig d’aigües encisades per la quietud d’un migdia roent.

    Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 173

Tema de la setmana

Fresses i sorolls

Temes i etiquetes