El senyor Jaume Alzina era un home grassot, pagesívol, de moviments resolts i de parlar una mica esburbat; molt bona persona, però d’una mentalitat més tost primària i sense conreu. Li agradava fer ostentació d’un cert punt de grosseria.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 82

Semblava mentida la diferència de temperatura i de densitat de l’aire que hi havia entre la zona alta i la zona baixa. Pels voltants de la catedral la xafogor era insuportable. I els turistes amb calçons curts, cridaners i esburbats, feien esgarrifar les pedres escalfades del barri.

Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)