Definició
Trena de joncs, d’espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d’alls, de cebes, etc.
Etimologia
De forca, del llatí fŭrca, ‘forca (pagesa)’.
Usos
Hi havia un gos i un gat. Un celler olorós amb gerres de conserves, forcs de cebes i coves de pomes i patates ens donava un somni de seguretat. Obiols tocava el piano. A estones se sentien els cops de destral, quan els homes tallaven llenya dins el cobert del darrere. A taula, animació.
Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 103
Tema de la setmana
Monosíl·labs