Definició
1 Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.
La gent que té trellat no fa eixes coses.
2 Raó, fonament lògic, clarícia.
Això que em contes, quin trellat té?
3 Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.
Quin trellat en trauràs, de tot això?
no traure trellat: no tenir sentit
Etimologia
Variant d’entrellat, del llatí trĭchĭla ‘emparrat, teixit de tiges embrancades’, com l’antic i dialectal trellat ‘còpia; raó o fonament lògic; profit d’una acció’.
Usos
Un dia li preguntaren sense embuts de banda de qui estava ell, i ell contestà, mirant la punta del cigar i tirant el cap enrere: «No em parleu més, d’eixes foteses! Mentre vosaltres discutiu eixes ximpleries, jo he de fer batans, llins i percals! Poca-soltes! No teniu trellat! Ni progressistes ni moderats!»
Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])Repeteix sempre la mateixa salmòdia. No l’interrompesques o no en trauràs trellat. Has d’esperar que acabe amb totes les pedres del rosari.
Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de ‘Cada dia un mot’. Havíem vist destrellat i entrellat, però ens faltava el trellat originari, mot suggerit per Víctor Iñúrria, de València.