repotegar v

Definició

Reganyar, rondinar.

Etimologia

Derivat de reputa, de puta, probablement del llatí vulgar puttus, putta, ‘xicot, xicota’, variant del llatí putus, puta, ‘nen, nena’. En occità també es fa servir repotegar en el mateix sentit.

Usos

  • Quan en Ventura els veia a baixar les voltes del camí dellà de la ribera, se posava a repotegar i als maleir.

    Désiré Cassó, «Un rasaire», Cahiers des amis du Vieil Ille, núm. 63 (1979)
  • No parava de plorar ni quan algú li passava al costat, i amb la mà va demanar que marxés a un jove àrab que volia una pizza. Aquest no va repotegar, massa estranyat de veure en Dédé, normalment de bon humor, eixugar-se els mocs dins el seu davantal i refregar-se’l per la cara.

    Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 59

Tema de la setmana

De vegades hi ha gent que es queixa perquè enviem mots en dies «festius», sense aturar-se a pensar que els festius són sempre locals. A la Catalunya Nord, per exemple, aquesta setmana és ben feinera, com qualsevol altra! Per això aprofitem l’ocasió per fer rodar uns quants mots i autors nord-catalans.

Temes i etiquetes