Com a bons gossos d’estiu val la pena seguir un jove de ciutat en aquests llargs mesos de parèntesi. Diuen que busquen feina, però esperen que la feina els busqui a ells i si pot ser que els atrapi en plena migdiada. Queden, això sí, les hores de la nit, quan l’estiuejant inconscient sent l’estranya licantropia que li fa pensar que tot va ser més fàcil fins a l’alba, que les converses necessiten el marc nocturn per brillar com a estrelles caigudes a la plaça, que els cossos s’acosten perquè es busquen i no perquè s’empenyen.

Joan Barril, «Les hores buides» (El Periódico de Catalunya, 29 de juny del 2005)