Precisament per això havia ensinistrat la padrina. «Si sona el telèfon, vós no contesteu; deixeu que faci els quatre rings fins que salti el contestador, llavors sentireu la meva veu dient allò de després del senyal i tota la pesca i aleshores pareu l’orella: si sóc jo, despengeu perquè us vull dir alguna cosa; si és algú altre, escolteu mentre enregistren el missatge: si us sembla important, encabat em feu un truc al mòbil i m’ho expliqueu; si no, ja el sentiré jo en tornant». «I si no diuen res, idò?» «Tot això que hi guanyem».

Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 12