Potser, Josep, molta de la responsabilitat la té el comportament del teu amic Aznar amb el País Basc i Catalunya. És lògic voler ser aquí tan importants i tan normals com sou a la resta d’Espanya. El problema és no adonar-se que Matadepera no és Quintanilla de Onésimo. […] Decideixo compartir amb el xofer, que ha vingut a dir-me adéu, la meva teoria sobre el PP i em mira com si li estigués parlant d’una pel·lícula de Jean-Luc Godard. Abans de cofar-se la gorra sacseja el cap amb escepticisme: «Tingui present, mestre —fa parlant dels populars—, que no hi ha cap geperut que es vegi el gep». Després gira cua i se’n va xino-xano.

Marçal Sintes, «Els geperuts tenen gep» (Avui, 18 de novembre del 2003)

Al mateix temps contemplem el veí amb atenció intensa i gens dissimulada, disposat a trobar en ell els errors que tan benèvolament ens disculpem a nosaltres mateixos. Ja sabeu allò de «cap geperut es veu el gep, ni cap banyut les banyes».

Joan Coba Femenia, «La cultura popular i l’ensenyament de la llengua»