Definició
1 Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia sativa), enfiladissa, pubescent, de fulles paripinnades amb els folíols cuneïformes i mucronats, flors purpúries i fruits lleguminosos grossos.
2 Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.
A l’Horta de València, les llavors de la veça reben el nom de guixes de burro.
En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça.
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
Usos
Anàvem cap al carrer Gran per la Rambla del Prat. Es va aturar davant d’un adroguer que tenia tot de sacs a l’entrada, va ficar la mà a dintre un sac ple de veces, va dir, quines veces més boniques… i vam tornar a caminar. S’havia quedat unes quantes veces a la mà i quan estava més distreta me les va tirar a l’esquena pel coll de la brusa.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. IIIFins que un dia, entrant, vaig sentir un esvalot d’ales i el nen estava dret a la galeria, d’esquena a la llum, i passava un braç per l’espatlla de la Rita. I estaven molt quiets. Però com que jo, així que arribava, anava atrafegada per preparar el dinar de tots, no en vaig fer cas. I havien agafat el costum de jugar amb veces. Cada un tenia la seva capseta plena de veces i feien dibuixos per terra amb les veces: camins i flors i estrelles.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. XX
Tema de la setmana
Mots i passatges de La plaça del Diamant, que fa 50 anys.