Definició
Arrel; la part d’una planta que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc.
La rel fixa l’arbre a terra i li permet absorbir-ne l’aigua i les substàncies minerals que li calen per a nodrir-se.
Etimologia
Contracció de raïl, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl (raïl és la variant més estesa en valencià i altres parlars occidentals). La variant arrel ve de rel, amb la a- aglutinació de l’article: la rel interpretat com l’arrel (el mateix fenomen ha passat amb la variant l’arraïl respecte a la raïl).
Usos
La rel de l’arbre no sap
«La rel», dins Versos amics (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998)
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l’estiu
i l’hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
Tema de la setmana
Mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari.