riurau m

Definició

1  Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.

2  (per ext.)  Tipus d’habitatge dispers i d’estiueig.

Etimologia

Variant valenciana de l’àrab reduplicat rafraf, de raff (d’on prové el mot ràfec, ‘part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana’), a través d’una pronúncia vulgar ref-raf, amb -f sonoritzada.

Usos

  • Una altra comarca on es va comercialitzar bastant aquesta fruita fou la Marina Alta: el 1800 rendia uns 18.000 quintars de figues, que s’exportaven seques a França i Catalunya. El terme més dotat d’aquests arbres era el de Xàbia, amb una producció de 18.000 arroves. El 1881, encara s’embarcaven a Xàbia 475 quintars de figues seques destinades a l’estranger. Ara, el 2009, tot això és història i solament podeu trobar alguna figuera que sobreviu vora una caseta o un riurau per a regal dels seus veïns.

    Ferran Zurriaga, «Les esponeroses figueres», dins Herbari: viure amb les plantes (Publicacions de la Universitat de València, 2012)
  • El Batiste no comprenia, estranyat, la negativa d’ella a anar cap a les Arenes o al Portijol. Però com no era gaire nadador —no s’havia ficat mai dins l’aigua— li estava agraït a ella perquè preferia el passeig per les hortes, per la carretera de Gata o pels riuraus de la falda del Montgó. Allí tenia la seua hisenda major l’afortunat promés. Un dia anaren tota la jornada, ella amb els seus pares Sidoro i Mercé. Tots es quedaren meravellats del grandiós casalici que tindria per morada la minyona quan fos casada amb Batiste. Amples arcades de riuraus per a guardar els canyissos de pansa a la nit.

    Jordi Valor i Serra, «Rapsòdia tràgica», dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)

Tema de la setmana

Mots amb més vocals que consonants

Enllaços

Temes i etiquetes