Definició
Etimologia de trenc
De trencar, d’origen preromà , d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica.
Usos
Es llevava a trenc d’alba, com en els temps que feia d’escrivà : la claror era un tresor que calia aprofitar.
Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pà g. 81
Tema de la setmana
Homenatge a Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) deu anys després de la seva mortÂ