Definició
Al moment de començar a clarejar el dia.
Ens llevem sempre a trenc d’alba, per aprofitar les hores de llum.
També: al rompent de l’alba, a trenc de dia (o del dia)
«Com rusc al trenc de dia la dansa se remou», fa un vers del Canigó.
Etimologia de trenc
De trencar, d’origen preromà, d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica.
Usos
Es llevava a trenc d’alba, com en els temps que feia d’escrivà: la claror era un tresor que calia aprofitar.
Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 81
Tema de la setmana
Homenatge a Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) deu anys després de la seva mort
