rompent m

Definició

Lloc on rompen les onades; l’ona quan romp.

No t’acostis al rompent, que la mar està molt agitada.

al rompent de l’alba  loc adv  A trenc d’alba.

Etimologia

De rompre, del llatí rumpere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són corrompre, derrota, ruta, rutina, ruptura, abrupte i interrupció.

Usos

  • Et dic amb lluna i silenci
    el misteri del cos quan
    es casa amb el cos altre.
    El misteri de l’instant
    en què neix i mor
    el rompent. El rompent
    salvatge.

    Meritxell Cucurella-Jorba, «Al rompent de l’ona», dins Verticalitat i delinqüència (Juneda: Fonoll, 2021), pàg. 18
  • «Ara, doncs, feu-me cas i obeïu-me en tot el que us diga.
    Va, colpegeu ben fort amb els rems el rompent de les ones
    fondes, ben asseguts als escàlems. Que Zeus ens atorgue
    que ens escapem d’aquesta amenaça mortal, i salvar-nos.
    Tu, pilot, intenta ficar-te les ordres que et done
    ben dins del cap, perquè portes el rem timoner de la còncava
    nau, i mantín-la allunyada del fum i d’on trenquen les ones,
    vés ben alerta a l’escull, no siga que sense adonar-te’n
    ens precipites allà i ens provoques una altra desgràcia».
    Vaig dir això, i a l’instant obeïren les meues paraules.

    Homer, L’Odissea, versió de Joan F. Mira (Barcelona: Proa, 2011)

Tema de la setmana

Gerundis que esdevenen noms

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

caientsemblant