gener m

Definició

El primer mes de l’any.

Aigua al gener, tot l’any va bé.

En els parlars occidentals és més comuna la forma giner (de fet, també hi és més comú el cognom Giner, mentre que a la Catalunya oriental sovinteja més Gener, Janer o Jané[s]).
 
«Gener o giner?», per Eugeni S. Reig
 
Refranys recollits amb la forma giner:
«Trons en giner, fica sitges al graner» (Benassal); «Trons pel giner, desembraça lo graner» (Llitera); «L’aigua del giner emprenya l’oliver» (Calasseit); «Pluja pel giner, cada gota val un diner» (Llitera); «Pel giner flors, pel maig dolors» (Tortosa); «Sembrat de giner no ompli el graner» (Altea); «En giner, ous en lo paller» (València); «Al giner, la gallina al seu lloquer» (Castelló); «En giner i en febrer no hi ha cap gos coniller» (Alcoi); «En giner, la palla en lo paller» (Val.); «En giner, tin encès lo braser» (Val.); «En giner, tanca la porta i encén el braser» (Cast.); «En giner, no es trau el morro al carrer» (Callosa); «Qui té bon giner, passa mal febrer» (Olocau).

Etimologia

Del llatí vulgar jenuarius, llatí clàssic januarius, nom del mes que venia després del decĕmber. «Deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares: el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat. També pot ésser que derivi de janua (‘porta’): el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any» (GEC).

Usos

  • Sembla evident que Jesús no va néixer l’any 1 de la nostra era, sinó que això respondria a una simple convenció del calendari, igual que la data del 25 de desembre. És més, probablement ni tan sols va néixer el mes de desembre, perquè en l’Evangeli de Lluc podem llegir que quan va produir-se el naixement els pastors dormien a l’aire lliure, un fet impossible si situem la data del natalici en el mes de desembre ja que l’hivern palestí es caracteritzava per les baixes temperatures que arribaven a situar-se sota zero. Per tant, Jesús hauria nascut a la primavera o a l’estiu.
       De fet, els primers cristians no celebraven el naixement de Jesús, sinó el seu baptisme. I per a situar aquesta data va establir-se, també de forma arbitrària, el 6 de gener. Aleshores, per què va establir-se posteriorment una celebració en la data del 25 de desembre? Per combatre i diluir cultes pagans amb un arrelament profund en la societat tardoromama.

    Vicente Moreno Cullell, «Jesús de Natzaret: l’enigma del naixement de Crist», al blog Ciències Socials en Xarxa, 21 de desembre del 2011
  • Recorda aquell diumenge de gener, ran del mar,
    ja florit de mimoses resplendents, amb els arços
    plens d’estrelles rosades
    i el corb marí eixugant-se al sol, ales esteses.
    Cridadissa d’infants, al jardí, i una branca
    d’ametller. L’escalfor
    dels tions a la llar quan el capvespre allarga
    les ombres dels xiprers, part de fora, i dels pins.
    El dia que ha nascut i crescut amb el sol
    com un infant feliç, raïm madur al migdia,
    adult ha esdevingut en la tarda encalmada
    i sense espasmes ha mort lentament
    per no entristir-nos, rere les muntanyes.

    Maria Àngels Anglada, «Gener a Llançà», dins Arietta (Barcelona: Columna, 1996)

Tema de la setmana

Mots que fan cognoms de músics, a cura d’Enric Fornas, rodamotaire convidat de la setmana

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

4 comentaris a “gener”

  1. Francesc Macià Guilà — Sabadell

    Només un comentari a l’etimologia del mot d’avui, “gener”.
    Tot i que es diu sovint que “gener” ve de Janus, el déu de les dues cares, perquè “el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat”, aquesta explicació no acaba de quadrar ja que, com és sabut, l’any romà començava el mes de març, de manera que el mes vuitè era l’octubre (vuit=octo), el novè era novembre (nou=novem) i el desè, desembre (deu=decem). Gener era el mes onzè, no el primer de l’any. Es pot dir que l’any començava a la primavera.

    Respon
  2. Frederic Bartumeus i Jené — nascut a Barcelona

    La meva mare i l’avi matern eren de Cervera (Lleida). No citeu la variant “Jené”, que suposo que també té el mateix origen. Quan dic el meu segon cognom, tothom l’escriu malament, com també el primer, “Bartumeus”. Tothom l’escriu amb O, és a dir BartOmeus, com el president del Barça. Crec que lo correcte seria amb O, no és així?

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escalapalau