Definició
1 Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc.
Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.
(pron) Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.
2 Alleujar-se deixant sortir lliurement les passions, tensions o sentiments.
Només crida per esbravar-se.
Esbravava la seua dolor plorant.
També: esbafar
Etimologia
Usos
Les copes per a cava o xampany sempre són de cos més alt i hom en diu flautes. Hom ha de preferir-les a les tradicionals, baixes i amples —les pompones—, en les quals el vi s’esbrava i s’escalfa molt de pressa, quasi com si el tinguéssim a la mà. Per al vi negre hom recomana les de diàmetre gran, anomenades de baló.
Joan Maria Romaní Olivé, Diccionari del vi i el beure (Valls: Cossetània, 2009)Deu ser millor no dir les grans coses a ningú i guadar-se-les com una magna flor arrelada al pit. Ara bé, les emocions que no es diuen, ¿existeixen? Els misteris, un cop dits, ¿s’esbraven? Si suprimim les paraules ¿vol dir que només importen els actes? ¿Per què no ens vam dir l’amor que sentíem? ¿No s’ha de dir? ¿S’ha d’endevinar? De l’amor n’hauríem de parlar en passat, encara que el seu record faci tremolar la terra que trepitgem avui.
Josefa Contijoch, Sense alè (Barcelona: Edicions de 1984, 2012), pàg. 17
Tema de la setmana
El prefix es- (del llatí ex), indica supressió, privació o l’acció contrària al sentit del radical al qual s’adjunta (com ara en escantellar, esbotzar o esfullar). Aquests dies veurem uns quants verbs formats amb aquest prefix.