Definició
Fer dernes alguna cosa; fer malbé, espatllar.
L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat.
Aquests mobles barats s’esderneguen de seguida.
Etimologia
De derna (‘tros petit d’una cosa que s’ha romput’), d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, potser d’un gal darnom, ‘part, tros’.
Usos
Ella i el papa l’havien conegut, a la primera postguerra a Nàpols havia vingut alguna vegada a casa a sopar. El papa tenia la passió de la literatura, ell la de la política, s’avenien bé canviant-se els papers. La mama recordava que a taula no es malgastava ni una paraula amb el futbol o el temps que feia. Eren joves, parlaven del món amb la bona voluntat amarga de qui ha vist que s’esdernega i l’ha de refer.
Erri De Luca, Els peixos no tanquen els ulls (Alzira: Bromera, 2012), traducció d’Anna Casassas, pàg. 68Resulta que quan va adonar-se de les estranyes qualitats del llapis, el senyor es va pensar que aquell estri podria representar un negoci d’aquells que et fan milionari en quatre dies. Però la intervenció del lladregot li va esdernegar tots els projectes.
Joles Sennell, El llapis fantàstic (Barcelona: La Magrana, 1985)
Tema de la setmana
Verbs formats amb el prefix negatiu es-