celatge m

Definició

Aspecte que presenta el cel segons la disposició i els colors dels núvols.

«Es celatge mos serveix per sebre quin vent ha de fer» (Mall.) [DCVB].

Etimologia

De cel, del llatí caelum, mateix significat, amb el sufix -atge. Altres mots de la mateixa família són cèlic (‘del cel’), celístia i celobert.

Usos

  • M’assec davall un pi. Pens en Vinyoli: «Menjar formatge, beure vi, | sota una alzina, amb el celatge al fons | —roig, gris, morat—, i no sentir cap veu | diré que és mitja vida. L’altra mitja, | la mort va rosegant-la amb dents de llop».
       Sobretot açò, no sentir més veus ni sons que els de la naturalesa.

    Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 38
  • Els pardals de la Rambla saludaren l’aparició de l’aurora del dia primer d’agost de 192… amb el seu estrepitós xerroteig habitual. El cel es presentà aquella matinada amb uns celatges de color d’acer, transparents, delicats. Del cantó de llevant —del cantó de la Barceloneta— hi havia uns núvols amoratats, com enormes nyanyos. Sortí el sol, el cel quedà net i pur i el dia es desclogué enmig de tota la magnificència cristal·lina estival.

    Josep Pla, «Un mort a Barcelona», dins La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967), pàg. 123

Tema de la setmana

Miscel·lània de mots per acomiadar la temporada… que gaudiu d’un bon estiu i us acompanyin celatges esplèndids! Tornarem el 7 de setembre amb nous mots, però mentrestant recordeu que aquestes setmanes de vacances a la web anireu trobant alguns mots reciclats que s’han ofert voluntaris per estar de guàrdia. Només cal que aneu visitant aquest enllaç de dilluns a divendres.

Enllaços

Temes i etiquetes