Definició
Estar molt enfadat.
Està empipat com una mona perquè l’Ajuntament no li dona permís per a obrir el bar.
També: enrabiar-se (o emprenyar-se) com una mona (o com una moneia a les Illes); empipar-se com una ceba
Etimologia de mona
Abreviació de l’antic mamona, variant de maimó, maimona, ‘simi’, de l’àrab maimûn, ‘feliç’ i vulgarment ‘simi’, perquè sembla que els simis provenien del Iemen o Aràbia Feliç. Per a l’etimologia d’empipar, que també és prou curiosa, vegeu aquest mot.
Usos
Al cap d’un any de casats va néixer la Maria i tots es van disgustar que fos una nena; la mare, la primera. Des de temps immemorials el primer fill de l’hereu del Vinyes sempre havia estat un nen. La sogra es va enrabiar com un mona: «Ens has portat la sang aigualida dels Driana». La gran desgràcia no va trigar a caure’ls al damunt. Tot d’una, la vella va fer plegar el Pere del convent i, quan el va tenir a casa, va omplir el cap al seu home, no va parar fins que el va convèncer que havia de canviar l’herència a favor del petit.
Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 83—Mira que ets pesada! —exclama la Mei—. Sí, l’he tornat. Vaig trucar i vaig dir que m’havia quedat a l’atur i que no podria pagar les lletres i bla, bla. Ja està solucionat.
M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
—I què et van dir?
—Què volies que em diguessin? Es van emprenyar com una mona i em van dir que em posarien en una llista de morosos o no sé què. Ja veus, si tampoc no puc comprar-me res. —Fa una pausa, aprofita per pintar una estona petita en silenci.
Tema de la setmana
Hi ha dies que ens llevem amb el peu esquerre i que estem de mala jeia. Doncs l’emprenyamenta ens durarà tota la setmana, apa.