Definició
Paraules de reprovació amb què algú mostra que està malcontent, enfadat, etc.
Va rebre un regany immerescut.
Etimologia
D’origen incert, segurament prové del llatí gannire, ‘grunyir, rondinar’, d’on derivà un llatí vulgar regannium, ‘regany, acció d’ensenyar les dents grunyint’, i d’aquí reganniare, ‘reganyar’.
Usos
Em sembla que va ser per aquella època, arran de la mort del pare, que vaig començar a despullar-me cada matí, així que es feia clar, a la mateixa hora blava i freda que el pare havia elegit per penjar-se, i sortir ben nua al balcó de la cambra dels pares, fins que el sol alt em desglaçava els braços i els reganys de veïns i vianants em ficaven a dintre casa. Ara sé que volia escoltar altre cop les dues explosions que rebentaren els dos ponts, tot en doina, aquella nit tan llarga.
Emili Teixidor, Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 107Un rei rondinava
Joana Raspall, «Temps era temps…»
davant cada plat:
La sopa, aigualida!,
el pollastre, fat;
L’amanida, insípida;
el flam, mal quallat…
El cuiner ignorava
com fer-ho millor,
i sempre rebia
reganys del senyor,
que quan s’enfadava
semblava un lleó!
Tema de la setmana
Mots que expressen enuig