És una de les males herbes dels bancals, una de les famoses, per la tenacitat i la resistència a desaparèixer, malgrat els esforços dels llauradors, perquè amb només un trosset que en reste de rizoma entre la gleva, hi torna a rebrotar. Però, tot i tot, el llaurador sap també que és una bona herba remeiera.
A voltes s’anomena gram d’horta, gram de secà o gram corredor.
- Joan Pellicer, Costumari botànic 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 2004)
Usareu del gram les arrels, o millor dit, els rizomes. Les bullireu i les prendreu sense por sempre que tingau set o almenys quatre tasses al dia. Açò, per ser diürètica, us netejarà els ronyons. Endemés, purificareu la sang, accelerant l’expulsió de les toxines i altres residus perjudicials.
- Josep Mascarell i Gosp, Amics de muntanya: excursionisme i plantes medicinals (1961)
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...