Definició
Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.
Dijous a la tarda la Joana va fer campana perquè havia d’ajudar el seu germà a preparar la festa de l’endemà.
El mestre ha renyat dos nois que han fet campana per anar a banyar-se al riu.
Per extensió, faltar a una obligació quotidiana.
En alguns llocs se’n diu també fer rodó
Etimologia de campana
Del llatí tardà campāna, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.
Usos
Tenien moltes coses per parlar, i el camí se’ls feia curt. Es van posar d’acord per fer campana junts una tarda sencera. Era emocionant fer una cosa com aquella, que havia sentit explicar a altres companyes, i pensava que ella mai no s’atreviria a fer. Quan es va fer l’hora de tornar a casa, en Lluís li va dir que ja feia dies que hi pensava, que ella li agradava molt, i que què li semblava si a partir d’aquell dia sortien junts. Es va quedar muda. Va notar les galtes calentes i una mena de buit a l’estómac.
Anna Masip, Al fons, Barcelona (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008)El senyor Joan era un contertuli conspicu del Casino, i tothom l’hauria trobat a faltar si una nit hi hagués fet campana. Fins i tot el dia que nasqué el noi, ja feia una pila d’anys, arribà, puntual i mudat —sense excessos, però— i convidà tothom a fàries i cafè, i encara tingué esma per explicar, fil per randa, com havien anat els fets.
Isabel-Clara Simó, «La bona persona del senyor Joan», dins Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1987), pàg. 73
Tema de la setmana
Dites populars tretes de Per què diem…, d’Albert Vidal. La d’avui és un suggeriment de Joan Gallarde Navau, de Barcelona, o més aviat una consulta, perquè ens preguntava si sabíem l’origen d’aquesta expressió. La resposta, al primer enllaç.