foguera f

Definició

Munt de llenya o altra matèria combustible que s’encén a terra i a l’aire lliure.

La nit de Sant Joan amb l’encesa de les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers.

A l’edat mitjana s’encenien fogueres al cim dels turons i muntanyes per indicar la proximitat dels pirates.

Les fogueres de Sant Joan són cadafals amb ninots artístics, semblants a les falles de València, que es cremen en la nit de Sant Joan a Alacant i altres poblacions.

Etimologia

De l’adjectiu foguer -a, ‘que serveix per a fer foc’, de foc, del llatí fŏcus, ‘fogar, llar’. Altres mots de la mateixa família són desfogar, fogots, fogoner, fogassa i foguerer.

Usos

  • Un vespre quan l’estiu obria els ulls
    per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
    on vam aprendre a córrer,
    damunt un pam de sorra
    s’alçava una foguera per Sant Joan.

    Llavors un tros de fusta era un tresor
    i amb una taula vella ja érem rics.
    Pels carrers i les places
    anàvem de casa en casa
    per fer-ho cremar tot aquella nit
    de Sant Joan.

    Joan Manuel Serrat, «Per Sant Joan» (al disc senzill Per Sant Joan/Marta, Edigsa, 1968)
  • De petit, no solament no practicava l’art de la pirotècnia sinó que mirava de fugir de tot allò que tingués relació amb el foc. No solament no m’acostava a la cerimònia del solstici al voltant d’una foguera, sinó que fugia dels petards que ressonaven enmig del carrer, dies abans de la revetlla. I no entenia aquell desfici, aquella bogeria. Els odiava —sí, els odiava: cal ser explícit— i els temia.

    Josep M. Fonalleras, «El nen que fugia de les brases» (El Periódico de Catalunya, 23 de juny del 2013)

Tema de la setmana

Per Sant Joan, mots, fogueres i coques

Enllaços

Temes i etiquetes