En aquella època, el meu cap sanitari estava tan alcoholitzat que en tenia prou amb engolir un glop de conyac (solia xuclar-lo directament del broc de l’ampolla) per posar-se en un estat de mitja borratxera ja des del dematí. És això el que demanava a la beguda, aquell estat d’excitació; havia arribat a un punt que sense alcohol —és ell que m’ho havia dit— se sentia incapaç de fer res.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])

Percebia el sorollar d’un líquid que es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d’ella, decantés l’aigua d’un càntir pel broc gros.

Prudenci Bertrana, Els herois (Barcelona: Editorial Catalana, 1920)