Definició
Carruatge públic destinat a portar un nombre relativament gran de passatgers.
Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis i l’àvia sua.
Etimologia
Del llatí omnibus, datiu plural d’omnis, ‘tot’, pròpiament ‘(carruatge) per a tots’. Segons recull la Viquipèdia, el primer servei amb aquest vehicle va aparèixer a Nantes el 1826. La línia començava a l’espai de Comerç, just al davant de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava l’eslògan Omnès Omnibus («Omnès per a tots») al rètol del negoci. Els usuaris del servei, doncs, es van habituar a dir «Vaig a agafar l’òmnibus».
Usos
Quan torna al carrer, la solitud poblada li entela el cor. La placa indicadora d’un òmnibus li recorda una adreça familiar, i corre per atrapar el vehicle.
Pere Calders, «El desert», dins Cròniques de la veritat oculta (1955)Sentir al carrer el sotragueig de l’òmnibus,
Melcion Mateu, «Confusió», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 30
i veure que no era cert
tot allò que ja havia conegut de despert,
trobar un altre infant que tenia la seva cara,
no saber a qui cridar pel nom del pare o la mare,
ni saber com mirar aquell món indistint
el confonia més que el pitjor laberint.
Tema de la setmana
Mots llatins