covard -a adj i m i f

Definició

Que té por del perill, de les situacions difícils.

És un home covard: tot l’espanta.

Etimologia

Del francès antic coart (actual couard), derivat de coe (actual queue), ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir.

Usos

  • —M’imagino qualsevol persona. Una bona persona, si vols. I aleshores es troba en una situació d’indefensió, de perill, de por. Una persona que pot perdre tot el que té. O que pot sofrir alguna mena de mal. I aleshores aquella persona amable, suau, bondadosa, esdevé covarda, o agressiva, o brutal. Només podem ser bona gent quan tot va bé. Quan van mal dades, som horribles.

    Isabel-Clara Simó, L’home que volava en el trapezi (Barcelona: Columna, 2002)
  • Oh, que cansat estic de la meva
    covarda, vella, tan salvatge terra,
    i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
    nord enllà,
    on diuen que la gent és neta
    i noble, culta, rica, lliure,
    desvetllada i feliç!

    Salvador Espriu, «Assaig de càntic en el temple», dins El caminant i el mur (1954)

Tema de la setmana

Manlleus amb etimologies curioses

Enllaços

Temes i etiquetes