Miquel Batllori: Els socialistes ja no són tan dogmàtics com abans de l’última guerra mundial, i els catòlics no som tan dogmàtics com ho érem abans de la guerra mundial. El liberalisme, afortunadament, ho ha envaït tot, ho ha ennoblit tot.
   Ramon Barnils: És allò de sant Agustí: «Estima Déu i fes el que vulguis».
   M.B.: Però això ja és…
   R.B.: Ja ho sé, que és la meva interpretació. Ja m’heu renyat abans.
   Jordi Vendrell: No, però aquest programa és bastant liberal, oi, Ramon?
   R.B.: Home, si hi convidem capellans i tot; imagina’t si és liberal.
   M.B.: Si hi convideu capellans i jesuïtes, vol dir que és carca, i no liberal.
   R.B.: Això ho podeu dir perquè sou jesuïta, perquè a un altre no li ho toleraríem.
   M.B.: Tan poc liberal, sou?
   R.B.: Gens liberal contra els que no són liberals.
   M.B.: Però això és una manca de liberalisme; cal ser liberal fins i tot amb aquells que no ho són.

Miquel Batllori entrevistat per la Mercantil Radiofònica el 28 de maig del 1985, dins El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico (Barcelona: Empúries, 1987), pàg. 192

Començant pel començament, i just perquè no tinc res de carca, sigui qui sigui, qui fica foc i odis entre països, pobles, estaments o persones, fa un pecat molt més gros que qui, allà temps, mantenia una querida. Fins i tot qui no creu en el pecat, diguem que fa una malesa. Aquesta n’és una.

Josep M. Ballarín, «Si no ho dic, rebento» (Avui, 24 de febrer del 2007)