Les dones paren el plor en sec i avancen, encuriosides, per veure què passarà ara.
   Nepomucè: El noi estava altrament assegurat, Marieta. Amb les noves lleis, percebreu, almenys, dues-centes mil pàfies d’indemnització, sempre és un consol. I no us amoïneu per l’enterrament i els funerals, són a càrrec meu. A més, aquí teniu la setmanada que el pobre Eleuteri no va acabar: esteu contenta?
   Nepomucè es treu un sobre amb els diners, després de butxaquejar molt.

Salvador Espriu, Ronda de mort a Sinera (1966)

La Celos va dir que havia agafat por amb la tempesta i que s’estimava més buscar una fonda o algun hotel de peu de carretera. El Ramonet no sabia què dir. Allò no anava amb els plans. El dormir costaria calés.
   —Som cinc i el gos. Ja em diràs… ho regalen pas.
   —Jo porto cent pàfies —deia la Celos.
   I va ensenyar un bitllet. El Ram se’l va mirar amb desconfiança.
   —D’on els has tret?
   —Coses meves…
   —Doncs au, qui vulgui dormir en un llit que hi dormi: buscarem hostal. Però jo i el gos ens quedarem al camió, algú ha de fer guàrdia. Abans de posar-nos en marxa, farem un mossec, si us sembla.

Ramon Erra, Far West gitano (Barcelona: Empúries, 2015)