Definició
Branca de la toponímia que estudia els orònims o noms de lloc de muntanyes, serralades, turons, etc. La toponímia és la part de l’onomàstica que estudia els topònims o noms de lloc. L’onomàstica és l’estudi científic dels noms propis.
Etimologia
Mot format amb la forma prefixada del mot grec óros, que significa ‘muntanya’ (exemple: orografia), i -onímia, forma sufixada del mot grec ónyma, que significa ‘nom’ (exemple: toponímia).
Usos
No cal dir, però, que el nostre coneixement dels indrets i de l’oronímia de tot el domini (on figuren antics noms de lloc importants, caiguts en desús des de l’edat mitjana) ens ha permès d’identificar, en documents de tota mena, una part enorme de noms que els historiadors no haurien estat mai en condicions de localitzar, ignorants com són dels noms moderns d’identificació dificultosa; no són tan sols les enquestes sistemàtiques el que ens ha donat aquest avantatge, ans encara més les nostres excursions i caminades incessants al llarg del país, que ens han permès de fixar dins la memòria una quantitat, ben cert única, de noms de lloc, importants o d’importància menor.
Joan Coromines, «A tall de pròleg» (Onomasticon Cataloniae, vol. 1, Barcelona: Curial, 1989), pàg. xi
Tema de la setmana
Joan Coromines (1905-1997)