Definició
Dir-se, anomenar-se.
Aquest home nom Joan.
«Vós sou rosa i nomeu Rosa | i nom de rosa teniu; | vós sou roseta hivernenca, | rosa d’hivern i d’estiu» (cançó popular mallorquina).
Etimologia
Originat d’una pregunta com Què ha nom?, pronunciada Què nom, interpretada com un verb en tercera persona.
Usos
Mon pare havia nascut l’any 1854. Nomia Josep Moll i Vidal, però era conegut a tot Ciutadella (i gosaria dir a tot Menorca) amb el sobrenom d’En Mollet. Aquest diminutiu li venia, en part, de la seva poca alçada fÃsica, i en part, també, de la seva extraordinà ria simpatia. Ja se sap que certs diminutius tenen sovint un matÃs afectuós que no té res a veure amb la grandà ria. Jo he conegut un senyor que era de gran alçada i corpulència i que tota la vida va ser anomenat el senyor Joanet Sintes: un Joanet gegantà —com en Joanet de l’Onso de les rondalles—, però ple de simpatia i d’acudits riolers que el feien esser mirat com un nen gran. Doncs mon pare tenia també aquest do de la simpatia irresistible, de la grà cia atractiva, de l’humorisme perpetu.
Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pà g. 16
Tema de la setmana
Francesc de B. Moll (1903-1991)