Mon pare havia nascut l’any 1854. Nomia Josep Moll i Vidal, però era conegut a tot Ciutadella (i gosaria dir a tot Menorca) amb el sobrenom d’En Mollet. Aquest diminutiu li venia, en part, de la seva poca alçada física, i en part, també, de la seva extraordinària simpatia. Ja se sap que certs diminutius tenen sovint un matís afectuós que no té res a veure amb la grandària. Jo he conegut un senyor que era de gran alçada i corpulència i que tota la vida va ser anomenat el senyor Joanet Sintes: un Joanet gegantí —com en Joanet de l’Onso de les rondalles—, però ple de simpatia i d’acudits riolers que el feien esser mirat com un nen gran. Doncs mon pare tenia també aquest do de la simpatia irresistible, de la gràcia atractiva, de l’humorisme perpetu.

Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 16