Al riu Isan ja no hi queda peix. Entre les porqueries que hi llencen, la central elèctrica que de tant en tant el deixa ben sec, i els eixams de pescadors que s’hi apleguen el primer dia que s’obre la veda, no hi trobaries una truita ni per mal de morir.

Pep Coll, Nius (Barcelona: Proa, 2011)

En Jaume Vidal Alcover em va assegurar que, si per una banda el temps hi posa un cert remei, per l’altra, per més que amb els anys hagis llegit moltíssim, sempre tindràs la sensació de ser al començament. És l’efecte desesperant del nàufrag que veu l’horitzó, neda quatre hores i constata que l’horitzó no s’ha bellugat ni per mal de morir. I tot sense parlar de la necessitat evident de la relectura.

Jaume Cabré, El sentit de la ficció. Itinerari privat (Barcelona: Proa, 1999)