Definició
No estar al cas, baixar de l’hort.
Que si avui és diumenge, dius? Que baixes d’Arbeca, tu?
Sovint s’usa la frase «Sembla que baixis d’Arbeca» en to de suficiència per tractar algú de tosc i provincià, poc avesat als costums de ciutat (J.M. Sugranyes, Garbellada de refranys).
També: venir d’Arbeca
D’on venen les olives arbequines? D’Arbeca, és clar!
Usos
—El que hem de fer és buscar un advocat i que es faci a dret i a llei.
Joan Comasòlivas i Font, Conill amb sajolida (Palma: Moll, 2010), pàg. 211
—A dret i a llei, a dret i a llei! —saltà en Ramon—: jutges, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos! Tan ganàpia i sembla que baixis d’Arbeca, tu. Que et penses que no ho sabia, si teníem contracte o no? El Cendrós, el seu notari, ho sap bé prou, si en tenim o no en tenim. Saps qui l’ha feta, la llei? Ells l’han feta, que sembla mentida que no ho vegis. Per què et penses que van fer una guerra?
Mequinensa, dramatúrgia de Marc Rosich a partir de l’obra de Jesús Moncada (Barcelona: Biblioteca del Núvol, 2012), pàg. 74Penèlope: No em diràs que no ho saps?
Alfons Garrigues: El què?
Penèlope: Pos sí que estàs a tres quarts de quinze.
Alfons Garrigues: Però què passe?
Penèlope: De debò que no te n’has enterat?
Leucofrina: Est? Est sempre baixe d’Arbeca.
Estanislau Corbera: Si ho saben fins los gossos!
Alfons Garrigues: Per això ho sas tu, enze.
Estanislau Corbera: Avui los americans arriben a la Lluna!
Tema de la setmana
Expressions amb noms de pobles i ciutats
Pot haver relació entre baixar d’Arbeca i ser un albercoc?
Amb el mateix significat he sentit dir: “venir de la Musara”: “…sembla que vinguis de la Musara”, “…noi, que vens de la Musara?”. Crec que tant un lloc com l’altre representen un poble remot, els procedents del qual van a la seva o demostren, de manera xocant, no estar al cas.
Jo he sentit dir amb un sentit paregut “xe, pareixes d’Otos!”, que és un bonic poble de la Vall d’Albaida.
En realitat, “venir” o “baixar d’Arbeca” seria l’equivalent català més proper al castellà “estar en Babia”, estar completament descontextualitzat del que esdevé. El palau d’Arbeca era residència estival dels poderosos ducs de Cardona que, quan arribaven a Barcelona i volien desentendre’s de les mesquineses polítiques s’excusaven amb “No ho sé, és que baixo d’Arbeca”. Aquesta és si més no la llegenda, “e se non e vero, e ben trovato”. També podria ser la raó que criats i secretaris donessin, que el duc no té opinió de l’afer que li demanen perquè arriba d’Arbeca.
El que jo havia sentit era que un dels primers Cross de les Nacions es va disputar a Barcelona. Entre els participants n’hi havia un que era d’Arbeca i que era la riota perquè anava a córrer amb espardenyes de vetes. Ve-t’ho aquí que en la carrera es va perdre pels carrers de la ciutat, però era tan bo que acabà arribant el primer. D’aquí que al qui no sap per on va se li pregunti si baixa d’Arbeca.