A l’agost tot era ple. Els qui havien marxat a les ciutat i s’havien deixat casa, bé havien d’obrir-la i airejar-la si no volien que es florís. També veia gent dels pobles del voltant, sobretot de Montsent, i no eren pas parents de la família, que el parentiu dels Raurill era escàs com una cua de conill.

, Càmfora (Barcelona: La Magrana, 1992)

La joventut és curta i s’ha d’aprofitar ben aprofitada. Això sí, fill, no prenyis cap nena, que prou artilugis hi ha avui dia perquè això no passi. Mira quantes marques, quantes capsetes, i nosaltres havíem d’anar morts de vergonya a la farmàcia o fer-los comprar per germans grans que es xivaven. Res de prenyar mocoses, doncs. Sembla mentida com el jovent no escarmenta. Molt d’estudiar, però més curts que una cua de conill.
   La vida és curta, la intel·ligència és curta, però si la pela és llarga, fa tot de més bon passar, i aquesta és tota la filosofia d’aquest món.

Xocolata (Barcelona: Columna, 1994)