Definició
Etimologia
De manyac, d’origen incert, potser d’un baix llatí maniacus, ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’.
Usos
Quan tornaven al campament, més contents que uns gínjols, sentiren uns lladrucs molt forts: era el Menut, que venia corrents pel camí.
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
Quan fou al costat dels caçadors, el dormilega saltà de content, tot traient la llengua i movent la cua.
En Manelitus li digué:
—Què, ja has fet nona? Com hi ha Déu, que hem quedat ben servits amb tu!…
Però el Menut es pensà que li deia una manyagueria, perquè fent un bot li posà les potes sobre el pit i li llepà la cara.
Tema de la setmana
El zoo d’en Pitus i La casa sota la sorra fan 50 anys
Une petita reflexió sobre l’exemple d’avui : « m’ha omplert de manyagueries » :
El diccionari (http://www.diccionari.cat/) ens diu que el verb « emplenar » equival al verb « omplir » en tots els seus sentits i també ens diu que, en sentit figurat, podem « omplir algú de manyagueries ». Si el podem « omplir », és que el podem « emplenar » fins que estigui ben « ple de manyagueries ». I aquí la cosa se’ns complica una mica i ens fa arrufar el nas…
Nosaltres, a Elna, diríem, més aviat: « m’ha cobert de manyagueries » i no pas « m’ha omplert de manyagueries ».
A Elna, algú es pot omplir/emplenar d’esperança, d’alegria, de melangia, de tristesa, de pena …etc…
Però, nosaltres, cobrim algú de compliments, de petons, de manyagueries …etc…
Un cop més, no seria la influència del castellà (llenar de caricias) que facilitaria aquesta petita llicència lingüística?
Què en penseu ?
Per si a algú li pot interessar, la frase és treta textualment de la novel·la Camins de França (1934), de Joan Puig i Ferreter, a través del DDLC.
Si tenim mots manllevats de l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, amb molta més lògica en tindrem d’origen castellà, tant paraules com expressions. Les llengües vives són així. Em preocupa poc.
Montserrat, aquí no es tracta de manllevar mots a una llengua estrangera. Es tracta de deturpar el sentit o l’ús d’un mot ben nostre per culpa de l’influència nefasta d’una llengua dominant.
Quan manllevem “groom” a l’anglès, tothom sap que “groom” és una paraula anglesa. No enganyem ningú.
En canvi, si per influència del castellà diem: “Quan em llevo de bon matí, esmorzo un cafè i prou.” fem del verb “esmorzar” un verb intransitiu, cosa que mai no ha estat en català i que mai no podrà ser. Aquí sí que enganyem tothom, i fem creure a la gent que parlem un català modern quan, en realitat, parlem un castellà disfressat de català.