Definició
1 Manca de bon arranjament en alguna cosa.
Quin malendreç en aquella casa! Hi havia andròmines i piles de papers pertot.
2 (Sovint en plural) Objecte inútil o de poc ús.
La segona accepció possiblement és una substantivació de la locució cambra dels mals endreços, sovint reduïda a els mals endreços, i d’aquí a l’aglutinació malendreços.
Etimologia
De mal– i endreç, d’endreçar, de dreçar, del llatí vulgar drectiare, per directiare, derivat freqüentatiu de dirigĕre, directus, ‘dirigir, fer posar dret’.
Usos
De cap a cap de carrer, ple de clarors seques amb deix d’amoníac, hi havia el malendreç de sempre: bótes desajustades i descenyides del rovell de les rotllanes —on, d’infants, imaginàvem històries bíbliques—, un feix d’oliu, galledes amb sediments de laques, cubells amb fragments d’aeròlit i caixes amb engrut d’escates plenes d’argiles.
J.V. Foix, Diari 1918 (Barcelona: Labutxaca, 2018), edició de Joan R. Veny Mesquida, pàg. 74Cadascú que ha sortit al carrer s’hi ha pogut fixar. Tot el dia que el vent ha perseguit fulles seques, ha escampat la pols i els malendreços per carrers i balcons. Els ocells de ciutat han restat als seus caus.
Maria Barbal, «Ocells de ciutat», dins La pressa del temps (Barcelona: Columna, 2010)
Tema de la setmana
Mots formats amb el prefix mal–