A final del segle XX, encantades i bruixes es barregen boirosament en el magí dels padrins i padrines de l’Alta Ribagorça. Què eren en realitat, bruixes o encantàries, les dones que habitaven al Forat dels Bous o a les escletxes dels Carantos? Escolto opinions de cada classe. Per altra banda, és inútil insistir per distingir-les, ja que a ningú no li importa gaire el nom que poguessin tenir aquestes dones.

Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)

La neu no parava de caure. La neu! Una inspiració sobtada em travessà el magí. Allò ja era un front mort; ara, amb aquella nevada… Precisament, feia pocs dies, havíem sabut que els oficials de la «brigada dels peus plans» (també estacionada en un front mort, com la nostra) havien fet venir d’amagat les seves dones al front, amb la idea de passar junts el Nadal.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])