Definició
1 (col·loq.) Part alta del cap, closca del cap.
No és ben calb, però se li veu la clepsa.
2 (fig.) Intel·ligència.
El meu gat no entén mai res del que li dic: és ben dur de clepsa.
Etimologia
D’origen expressiu, probable combinació d’elements formals i semàntics de mots com closca, capça, ‘capdamunt d’un cos’, i clapa.
Usos
I després d’haver fet el sant ús del matrimoni com prescriuen les escriptures, l’Elisenda va insistir que jo vull que tres persones del poble paguin pel que van fer. El Santiago Vilabrú es va rascar la clepsa i va dir jo, aquestes coses… Saps què? És millor que ens instal·lem a Barcelona, que no t’obsessionaràs d’aquesta manera i ja aniràs a Torena de tant en tant, i ella es va plegar de braços i va dir aquí no hi ha més sant ús fins que no em juris que ens instal·larem a Torena, i ell va dir com vulguis, estimada.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)La clepsa de la vella és negra sota les fibres grises i negres de les trenes lligades amb un nus delicat. Suau de brillantina, la clenxa s’esfilagarsa damunt la pedra blanca i llisa del front. L’esguard, que sembla perdre’s pel passadís de verdor que mena al carrer, és gris com una mar aixafada per un cel hostil.
Julià de Jòdar, L’àngel de la segona mort (Barcelona: Quaderns Crema, 1997)
Tema de la setmana
Testes i clepses