lluny m

Definició

Part més llunyana d’una cosa (especialment d’una representació en pintura); lloc o objecte llunyans.

El dia és lleig; la blavor dels llunys desapareix sota la boira.

Etimologia

Nom format a partir de l’adverbi lluny (que també pot ser adjectiu, equivalent a llunyà: «una masia llunya»), del llatí longe, mateix significat. Com a substantiu, lluny no és inclòs més que al DCVB.

Usos

  • M’entelo com un vidre pel baf de l’atmosfera
    carregada de dintre; llegiré
    cansadament si m’ho permeten
    les veus del bar.
                               Tu vas i véns com sempre en mi.
    Tinc temps, tinc molt de temps.
                                                      Tot d’una arribes
    de fabulosos llunys. Miracle que t’acostis,
    fins a salvar-me.
                               Ja tot és
    com ha de ser. Cada moment,
                                                    l’espera.

    , «L’espera», dins El griu (1978)
  • Era en el fons del corredor
    que ens aturàvem
    perquè la nit ens oprimia.
    Llavors vàrem mirar pels finestrals la nit
    i vàrem veure els impossibles llunys
    cremant i el negre riu
    que inunda els camps de la foscor primera.

    Joan Vinyoli, Llibre d’amic V (1977)

Tema de la setmana

Avui fa cent anys del naixement de Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

embatploricó