Definició
Part més llunyana d’una cosa (especialment d’una representació en pintura); lloc o objecte llunyans.
El dia és lleig; la blavor dels llunys desapareix sota la boira.
Etimologia
Nom format a partir de l’adverbi lluny (que també pot ser adjectiu, equivalent a llunyà: «una masia llunya»), del llatí longe, mateix significat. Com a substantiu, lluny no és inclòs més que al DCVB.
Usos
M’entelo com un vidre pel baf de l’atmosfera
, «L’espera», dins El griu (1978)
carregada de dintre; llegiré
cansadament si m’ho permeten
les veus del bar.
Tu vas i véns com sempre en mi.
Tinc temps, tinc molt de temps.
Tot d’una arribes
de fabulosos llunys. Miracle que t’acostis,
fins a salvar-me.
Ja tot és
com ha de ser. Cada moment,
l’espera.Era en el fons del corredor
Joan Vinyoli, Llibre d’amic V (1977)
que ens aturàvem
perquè la nit ens oprimia.
Llavors vàrem mirar pels finestrals la nit
i vàrem veure els impossibles llunys
cremant i el negre riu
que inunda els camps de la foscor primera.
Tema de la setmana
Avui fa cent anys del naixement de Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984)