Però faltaven més soldats per acabar de bastir l’Exèrcit de l’Ebre, i es decretà la mobilització de les lleves dels dos extrems de la població masculina de Catalunya. Primer els homes de la del 1928 i la del 1927, reservistes de més de 35 anys, anomenats la Lleva del Sac.
   I després es cridà la lleva del 1940 i més tard la del 1941, coneguda com la Lleva del Biberó, ja que eren nois d’entre 17 i 18 anys, que compensaven la seva inexperiència militar amb la força i capacitat de resistència de la seva joventut i els ideals abrandats en favor de la legitimitat de la República i la lluita contra el feixisme.

Assumpta Montellà, 115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó (Barcelona: Ara Llibres, 2013)

Ho deien les veïnes i ho repetien els ecos de les places i els carrers. I, al seu cervell, el ressò d’aquell mot impronunciable hi retrunyia com si fos un bala de canó. «Lleves, vénen lleves; els del Partit Moderat ens obligaran a fer lleves, ja res no impedirà que ens prenguin els fills!»… i l’Albertet tenia l’edat de la lleva, el seu Albertet. I així, mig asseguda al tamboret de fusta, aterrida i sola, amb les parets de la cuina retornant-li el mot maleït, la Mariona va entendre que les dites del poble eren sàvies i certes, i que quan plovia per Cap d’Any, l’any següent era any de mals averanys.

Pilar Rahola, Mariona (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)