Definició
En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.
Com que no era pas una comarca clau en la conquesta, va esdevenir terra de ningú.
S’usa també en sentit figurat:
El mas es troba una mica en terra de ningú, entre les darreres cases de la vila i el bosc.
Després de perdre la feina i la parella, va estar una temporada en terra de ningú, mentre mirava de refer la vida.
Etimologia de ningú
De l’antic negú, del llatí nec unus, ‘ni un’.
Usos
Cal tenir en compte, també, que aquí som en un lloc singular del front. D’una banda a l’altra d’Espanya, els dos exèrcits estan separats per una cinta, terra de ningú, perfectament delimitada per una doble línia de trinxeres paral·leles. Hi ha una sola interrupció, que comença precisament aquí, en el poble que tinc davant i que es diu, si no m’equivoco, Masegoso o, potser, Masegosete.
Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 68La proposta consistia a trobar-nos cada últim dijous de mes per discutir obertament al voltant d’una qüestió, sense ponents invitats ni taula de debat. La convocatòria era oberta i podia venir-hi qui volgués i intervenir sense cap tipus de protocol. Ni tan sols es prenien torns de paraula. El fet de fer-ho en un bar facilitava aquest caràcter obert de la convocatòria, ja que buscàvem un lloc que realment pogués funcionar com una terra de ningú, és a dir, que no estigués gaire connotat des d’un punt de vista ni polític, ni cultural, ni acadèmic.
Marina Garcés, Ciutat Princesa (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2018)
Tema de la setmana
Mots del cigró