Definició
Forma col·loquial de llavors o llavores:
1 En aquell moment.
Va ser llavòrens que va arribar el papa i ho va engegar tot a rodar.
2 En aquest cas.
Si ell moria primer que tu, llavòrens tu series l’hereu.
També allavòrens i moltes altres variants; vegeu-ne ací l’evolució.
Per als normativistes compulsius: les úniques formes d’aquest adverbi admeses pel DIEC són llavors i aleshores; el DNV també inclou lladoncs.
Etimologia
Del català antic laors; de combinacions del llatí illa ‘aquella’ amb hora ‘temps, hora’; la -v- de llavors i altres variants és fruit d’una intercalació fonètica de v entre les dues vocals; la forma catalana probablement vingué del llatí illis horis, ‘en aquelles hores’. Aleshores ve d’allavores, forma popular de llavors.
Usos
—Que es pot, mestre?
Andrea Camilleri, Riccardino (Barcelona: Edicions 62, 2022), traducció de Pau Vidal
—Ca —va dir el comissari—. Un moment, de seguida t’aviso.
La història que li explicava la videnta quiromagnètica el començava a encuriosir.
—Senyoreta, digui’m una cosa. Quan passa de nit, el camió va carregat o buit?
—Buit. És per aixòs que fa tant de temperi. Com que el carrer és ple de sots, el camió tremola com una mala cosa i llavòrens el meu jaç…
—Sí, ja ho he entès. Miri, fem una cosa. Demà havent dinat està enfeinada?
—Sí. Però ja em desenfenyaré.
—Molt bé, doncs passaré per casa seva, però primer li faré un truc, per si de cas. Si em deixa el seu número…—I com m’ho faig per trobar una reixa que no hi és?
Andrea Camilleri, Un gir decisiu (Barcelona: Edicions 62, 2004), traducció de Pau Vidal
—Fàcil. Perquè al punt extracte on hi havia la reixa arrenquen dues filleres d’alzines. Allò era la finca del baró de Vella, ara és la finca de ningú. Quan arribarà al capdavall del capdamunt d’aquest camí, que ho veurà perquè hi ha la mansió enderrunada del baró de Vella, gira just després de l’última alzina a mà esquerra. I abans de trenta-cents metres es troba al veïnat de Lampisa.
—Aquest és l’únic camí per arribar-hi?
—Depens.
—De què?
—De si hi vol anar en cotxe o si hi vol anar en peu.
—En cotxe.
—Llavòrens és l’únic.
—El mar queda gaire lluny?
—A cent metres encara no, menstre.
Tema de la setmana
Andrea Camilleri versionat per Pau Vidal