A l’empresa on faig feina, mai no s’ha fet aquesta cosa anomenada «L’amic invisible». Però se veu que els meus caps són emprenedors i innovadors, i posats a crear falses tradicions, enguany han inventat «El lot invisible». L’any passat per aquestes dates i en aquest mateix diari, criticava la mentalitat de certs empresaris, que encara se pensen que dins la memòria col·lectiva dels treballadors sura l’esperit d’un passat de fam i misèria, i per Nadal els obsequien amb lots dignes de la postguerra. Vaig aconseguir que admetessin que els obrers també tenim paladar i, a vegades és millor poc i bo, que molt i dolent. Ha estat l’alegria del conill, m’hauria d’haver mossegat la llengua; sempre m’he perdut per xerrar massa.

«El lot invisible» (Diari de Balears, 24 de desembre del 2008)