Definició
Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
   En sentir la policia, els lladres s’esconillaren carrer enllà .
Etimologia
De conill, del llatà cuniculus, mateix significat, probablement d’origen ibèric en llatÃ.
Usos
Poc després, quan van arribar els altres, el Perutxo va confirmar-los la bona notÃcia: el Tura era viu i rondava pel feixanc. I ben viu, no semblava pas que s’hagués trencat cap os en la caiguda.
El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)
   —L’he vist ben bé —no es cansava de repetir assenyalant cap baix—. Estava plantat vora d’aquella alzina, just a la ratlla de l’ombra. De seguida s’ha sentit lladrar el gos i llavors ell s’ha esconillat cap al peu de la penya.
Tema de la setmana
mots relacionats amb els conills