keds m pl

Definició

Sabatilles esportives.

Posa’t los keds per anar al tros, que si no et fotràs malbé les sabates.

Etimologia

«Paraula d’adopció lleidatana per excel·lència. A altres llocs de Catalunya en diuen vambes (i tant l’una com l’altra són marques comercials: Keds i Wamba). És una d’aquelles paraules que has d’evitar si vols passar desapercebut com a lleidatà o lleidatana en terra forana. En canvi, si sospiteu que una persona es fa passar per lleidatana, podeu fer-li dir keds i descobrireu que l’entonació i la vocalització de la e no acaben sent mai les correctes. En definitiva, keds és un passaport lleidatà, exclusiu i intransferible» (Lo nou diccionari lleidatà-català, 2010).

Usos

  • …la flassada feia un tuf d’abandó i oblit i emanacions de benzina pel portaequipatges d’un cotxe que era gairebé el mateix tuf que feia la flassada que em van posar al cap aquell parell de xicots amb texans i keds i samarretes godzilla, godzilla destrossa nova york, que vaig ensopegar a la llibreria papereria que hi ha a una dos tres cantonades de casa, tirant cap als afores, quan vaig anar a comprar el diari…

    Francesc Macià i Barrado, Pirates (Valls: Cossetània, 2000), pàg. 49
  • Els casos de marques, registrades o no, que fan el salt cap a un ús general és molt més habitual del que sembla. Quan ens calcem unes vambes estem remetent a una marca registrada que va prendre el nom del rei got Wamba i que ha passat a designar tot el calçat esportiu. A menys que ens les calcem a Ponent, perquè qualsevol lleidatà us dirà que allò no són vambes sinó keds, el nom d’una altra marca registrada que va copar el mercat ponentí.

    Màrius Serra, «La vida en un Jeep» (La Vanguardia, 25 de setembre del 2012)

Tema de la setmana

Ja tocava enviar algun mot que comencés amb K, que en català no sovintegen. Aquests dies veurem altres marques comercials que han passat al llenguatge corrent. 

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

5 comentaris a “keds”

  1. Xec Riudavets Cavaller — Ciutadella

    A Menorca, que jo sàpiga, mai no s’ha emprat aquesta paraula. Fins no fa gaires anys, però, era d’ús comú denominar —si més no a Ciutadella— miamis (si us plau, tal com està escrit i no en la pronúncia ianqui) les sabates d’estiu d’home, tancades, de pell i, condició sine qua non, sense cordons, que es solien rematar amb una borla o qualsevol altre adorn de cuiro. Evidentment aquesta paraula no la trobareu en cap diccionari i crec que és en perill d’extinció substituïda, generalment, per nàutica.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arrencadarímel