Definició
Etimologia
Del castellà hincha, d’hincharse, ‘inflamar-se’, d’on ‘estella que causa inflamació’, o del francès i occità anche/enche, mateix significat, d’origen incert, o potser de l’antic inxar, ‘provocar malvolença’, d’origen onomatopeic. Vegeu aquí què en diu Coromines
Usos
Quatre cops de magall a la paret d’un nínxol sense làpida, deixà al descobert el taüt esgavellat que els homes van treure d’allà dins i, sense gaires bones maneres, van deixar caure a terra aixecant un bon grapat de polseguera. Tot seguit van enretirar la tapa… La calavera de perfil i l’esquelet d’un cos desconjuntat em colpí el cor. Un dels homes donà un sac de xarpellera a la tia Rosa.
Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003)
—Fiquin-ho tot aquí dins… —va dir.
Veure i tocar l’ossada de l’oncle Rossend era la cosa més impressionant que m’havia passat mai. Em va venir a la memòria el príncep Hamlet, descobrint el crani de Iorick, el bufó. Qui m’havia de dir que un dia sostindria entre els meus dits els ossets de les mans delicades de l’oncle Rossend que havien dibuixat unes cases plenes de detalls que, per a mi, eren motiu de joia incomparable? Com mirar que no quedés per terra ni una inxa del seu cos diví?
Tema de la setmana
Bocins i esquerdills
Els hortolans d’Elna fan servir aquest mot per a designar un empelt: una inxa de presseguer (per exemple).
A Menorca tenim un mot que, al meu modest entendre, és molt més genuí i d’una gran eufonia. Es tracta del mot estil·lany, que no recull cap diccionari, però que tenc al meu llibret lexicogràfic Espigolant.
El Louis Juanchich, el meu pare, va empeltar molts presseguers a l’hort del Pou del Gel d’Illa de Tet. Una vegada triada la varietat empeltava els arbres joves al principi de la tardor. De primer havia sembrat pinyols de presseguer, pruner o albercoquer. Al cap de dos any, empeltava amb les inxes escollides i jo les enganxava a la tija amb un tros de llana per subjectar l’inxa.