Amb el recel que desperten els morts, li regires les butxaques i trobes dins l’infern de la gavardina un sobre al teu nom amb un paper curosament doblegat.

, «Estratagema», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 99

Quan tenia catorze anys els hermanos se’m van endur a un convent de Gandia a fer exercicis espirituals. Conscient de la tebiesa catòlica del meu pare, a qui debades havia intentat reconvertir a la fe amb l’expeditiu mètode (infal·lible, havien dit al col·legi) de col·locar-li una postaleta de Santa Rita a l’infern de l’americana que només provocà un parell de renecs quan la hi va descobrir, no li ho vaig comunicar fins que ja tenia la maleta feta. No em va dir ni que sí ni que no, però a la tornada va estar-se una setmana sense parlar-me, cosa que em va possibilitar la pràctica d’un segon exercici espiritual, potser més autèntic.

«Retir» (Levante, 12 de març del 2005)