indiot m

Definició

Gall dindi; ocell de l’ordre dels fasianiformes originari d’Amèrica del Nord que viu en estat domèstic a quasi tot el món, de la família dels meleagrídids (Meleagris gallopavo), amb el plomatge bru bronzejat amb taques blanques, i el cap i el coll coberts de carúncules vermelles.

Etimologia

Masculinització de la denominació gall d’Índia amb el sufix cat. -ot formador d’alguns masculins a partir d’un mot bàsic femení: dida, didot; bruixa, bruixot; perdiu, perdigot.

Usos

  • Al Battery Park, just davant la terminal, unes senyores assenyalaven alguna cosa que es bellugava dalt d’un arbre. Es tractava d’un indiot enorme, viu i sense desplomar, que agitava les ales arrapat a una branca. No crec que sobrevisqui al dia d’Acció de Gràcies pròxim, encara llunyà, però d’alguna manera la seva presència confirma que aquesta ciutat, diguin el que diguin, és un lloc acollidor per passar-hi la primavera.

    , «La fauna local» (Avui, 19 d’abril del 2006)
  • La celebració nadalenca se centra en un àpat prolongat a base d’indiots del país farcits amb papilonàcies aborígens, fruita tropical i un licor que destil·len del maguei. Suats, embafats canten tonades de la pàtria llunyana, però com que en aquest cas ho fan sense pretensions, el sentit crític no els priva de divertir-s’hi. Al final, una mica decebuts, fan comentaris sobre el fred i la calor. Per una festa com aquesta, no hi ha res com el fred i, si pot ésser, amb nevada i tot.

    De teves a meves (1984)

Tema de la setmana

Ocells

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “indiot”

  1. Ferran L. Naya i Alemany — Pego

    Sobre l’indiot (i el pioc, gall dindi, titot, tito i polit), voldria afegir una curiositat. A Pego i altres pobles de la Marina i la Safor diem indià (pronunciat /andiá/ com altres i- q obrim en a-) la teoria més plausible diu q és pels repobladors mallorquins del 1610 en avant. En podríem extraure q l’indiot actual mallorquí era un “(gall) indià” al s. XVII. Per un altre costat no he llegit ací l’interessant ètim de titot, tito… És el catalaníssim petit, q és denostat per tants valencians per forà, quan ells mateixos diuen titot o tito. En aqueix sentit diré q a Teulada, segons testimoni de Joan Ivars, de l’indià en diuen petiu (<petitiu) q a Pego és una altra cosa (el penis).

    Respon

Deixa un comentari a Ferran L. Naya i Alemany

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gavotcadernera