hostes vingueren que de casa ens tragueren

Definició

Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia i que hi té menys drets.

També: «Hostes vindran que de casa ens trauran». A Menorca també es diu: «Unes hostes treuen ses altres».

Usos

  • «Som de can Pau o can Pere —va escriure Vicens Vives—. Aquesta fusió entre la casa i la família ha estat promoguda per l’estret lligam amb la terra en les diverses colonitzacions del país.» La terra, hem oblidat com era, de tant que s’ha desfigurat la ciutat. La casa, no. Els nostres refranys expressen a desdir la relació de la casa amb la terra: «Hostes vingueren que de casa ens tragueren».

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 122
  • Quan això es produeix, sovint gràcies al teixit associatiu, la integració pren carta de naturalesa i la nostra comunitat s’enriqueix extraordinàriament perquè la gamma de colors s’amplia i es multiplica. «Hostes vingueren que de casa ens tragueren?». No. No es tracta d’excloure ningú ni que ningú se senti exclòs. Es tracta, senzillament, de cabre-hi tots, de conviure, de compartir, perquè el futur no és un repte que es pugui afrontar en solitari.

    Marta Marfany, «El civisme, un repte comú» (L’Hora del Garraf, 16 de maig del 2002)

Tema de la setmana

Refranys

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

el nom no fa la cosatant te vull, que et trac un ull