Tota d’un glop [Alzira: Bromera, 2003] és una lectura de tast dolç i verinós, enriquida amb la plasticitat, la força i la vivacitat dels diàlegs. L’art i la gràcia de Pasqual Alapont a l’hora de caricaturitzar situacions quotidianes relatives al món de l’edició i recrear els contextos de la nostra realitat sociocultural és per sucar-hi pa.

Lourdes Toledo, «Darrere de l’últim glop» (El Temps, 1 d’abril del 2003)