Definició
Mot usat per a encoratjar, donar pressa, incitar al moviment o continuar una acció.
Hala, nois, brillo, que fem tard!
Hala, a fer nonetes, que ja és molt tard!
Etimologia
Interjecció d’origen expressiu; segons Alcover i Moll podria ser una forma d’imperatiu de halar («cf. un cas anàleg en la interjecció hissa, que no és sinó l’imperatiu de hissar»), o bé provenir d’una interjecció àrab per a excitar els cavalls.
Usos
Com que encara hi ha temps, abans de l’hora del dinar (o berenar, ja que menjam a la francesa) prenim un cotxe i, hala, a passejar per la gran població del Caire que és ampla, rica, amb grans bulevards i jardins i espaioses places. A una d’elles, hi veim l’estàtua eqüestre d’Ibrahim Paixà de bronze fus i, sortint de la ciutat, anam a veure el Nil que és amplíssim, poblat de barques de vela i vorejat de palmeres; i el passam, per un gran pont, que té a cada banda dos grans lleons de pedra.
Maria-Antònia Salvà, maig del 1907, «El Caire i el Nil», dins Viatge a Orient (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pàg. 81«Mire, en el meu ram: jo encara treballe com es treballava abans, fusta bona i faena ben feta. Tinc poca gent i poca producció, però encara tinc defensa. I els altres? Hala!, s’han llançat a fer fàbriques noves de planta, a fer mobles com qui fa botifarres, de xapa i aglomerat, tots iguals i mal fets. Propaganda, i a vendre!…»
Joan F. Mira, «El final de l’optimisme», dins Punt de Mira i altres papers (València: Tres i Quatre, 1987)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb la pressa
Jo diria, humilment, que “hala” ve del àrab, via castellà. És Allah —el nom de Déu— utilitzat com a exclamació, que nosaltres no fem anar tan pelada (Déu meu!), però els castellans, sí (“Dios!, que jabon!”). El sentit imperatiu pot ser d’un aprofitament de la mateixa exclamació.
Aquest “hala!”, tant en sentit exclamatiu com imperatiu, el veig equivalent al més nostrat “apa!”, al qual pot substituir com a expressió més forta.